Pandèmia, Covid19, confinament, teletreball, acomiadaments…. 2020 ha representat per a moltes persones estar en la de zona de pànic. Un zona on, la majoria de nosaltres, encara no hi haviem estat. No en teniem referències, no enteniem massa bé què representava estar confinats i perdre el contacte social. I passaven imatges de malaltia, pobresa i mort.
Suspensió del treball, i per tant, dels diners que ens asseguren l’estil de vida i en molts casos la supervivència econòmica. Tancaments de petites empreses i acomiadaments.
I en el millors dels casos, teletreball. Com caigut del cel.
Tot plegat ha representat un any per a tocar la soledat, l’aïllament i l’estrès.

Soledat, incertesa, vulnerabilitat, por. Aïllament. Estrès. Colapse emocional i psicològic. 

Una crisi que ens hauria d’haver servit per tenir clar que no es pot baixar la guàrdia pel que fa a la responsabilitat personal, els valors i la coherència.

Ens ha dit, clar i ras, que passen coses a la vida que se’ns escapen del suposat control que creiem tenir de tot.  

Us deixo alguna idea que a mi sempre m’ha funcionat:

• No sóc el melic del món. La vida té una tendència clara a fer el que li sembla i la meva responsabilitat és cuidar-me, atendre el meu entorn, estar atenta a les oportunitats i aprendre cada dia alguna cosa. En el terreny pesonal i també professional.
• Sacsejar-nos certeses del tipus. “Ja ho tinc tot fet”, ” A mi no em faltarà mai la feina”, “Ja ho tinc tot après”…
• Convertir la zona de pànic en confort d’aprenentatge permanent. De manera que aprendre forma part dels meus costums.
• No instal.lar-se per sempre en la zona de confort i imaginar i planificar el nostre futur.

• Fer que cada dia estiguis més preparat i preparada per desenvolupar milor les tasques en el teu lloc  teu treball, sentir-te més segur i segura que pots mantenir-lo i prosperar.
• En el procés de recerca de feina, , aquesta mentalitat, et serà útil per convertir el  procés en un espai d’aprenentatge i també de millora del perfil professional. Convertir-lo en un espai on poder conèixer-te millor: Què m’agrada i què no estic disposada a fer?, Quins són els meus punts forts i quins els punts a millorar?

Quines són els pensaments que et posen “pals a les rodes”?

Com pots modificar-les per convertir-les en potenciadores del teu talent i capacitats?

De res no ens val sentir-nos culpables, culpar els altres, o delegar la responsabilitat en el sistema.  Acceptar la situació implica entendre que puc sentir-me en zona de pànic ( por i culpa) i aprofitar l’oportunitat  (per no convertir-me en víctima i acostumanr-me a no responsabilitzar-me i a la queixa),   i convertir la zona de pànic en una zona d’aprenentatge.

Zona d’aprenentage: 

• Em responsabilitzo de fer allò que estigui al meu abast.
• Demano suport, acompanyament, assessorament i em deixo guiar.  Els experts en itineraris d’incerció laboral i itineraris formatius son persones que saben com està funcionant el mercat laboral i què necessiten les empreses. També què et conve a tu. Volen ajudar-te.

Benvingut i benvinguda a la zona màgica: La intel.ligència emocional

Anna Pastor Tintalila