Tothom, en algun moment, toquem amb el sentiment de solitud, abandó i exclusió, bé sigui de forma puntual o de forma subtil al llarg del temps.

Del buit a la plenitud: el poder transformador de la companyia i l’autoacceptació

De les necessitats no resoltes en la infància anem arrossegant en el temps aquesta sensació d’estar sols, generant també la sensació d’incapacitat, desarrelament, inseguretat i estancament.

Sentir-se en companyia

• Sempre és una sensació agradable que produeix benestar.
• És tenir una mà amiga que et sosté i et dóna la força que necessites.
• Representa una altra mirada pel que fa al que et passa amb una perspectiva més àmplia.
• Tenir evidències i sentir que aquesta persona està disposada a fer aquest tram del teu viatge amb tu.
• T’ajuda a reconèixer els teus anhels, desitjos, necessitats, dificultats i obstacles a superar perquè aprenguis d’aquesta experiència i puguis contemplar i comprendre el que vius fora de tu.
• Donar-te permís per posar distància i observar totes les teves dimensions: Cos, ment, emocions i energia.
• Trobar la teva abundància interior: Recursos, valors, capacitats, talents, relacions i habilitats. Segur que a tu mateix t’exigeixes i censures més del sa i recomanable per créixer.

Amb tot això podem crear el pla d’acció perquè puguis sostenir i acceptar la situació i per tant sentir-te preparat per marcar límits, prendre decisions i mirar el present i el futur amb més vitalitat.

Traçant el teu camí cap a la Transformació: Un Pla d’Acció per sostenir, acceptar i prosperar

De fet podràs sostenir els teus estats emocionals de la mateixa manera que has superat altres circumstàncies amb anterioritat.

També heu de saber que NO ÉS l’acompanyament.

Ningú pot fer-ho per tu. Caminar al teu costat no implica caminar per tu.

• T’oferim orientació, guia, perspectives de creixement i millora, però en realitat et toca a tu posar-les en pràctica.
• Podem reorientar el pla, malgrat les ganes d’abandonar, però mai no serà la nostra recomanació. Tot i l’esforç, la recompensa de créixer sempre és més gran que el dolor que puguis afrontar.
• Tot i no ser un acompanyament religiós, estarem en contacte amb la teva abundància interior, així que requereix que tinguis fe en tu mateix. Que vulguis creure en tu i sortir de la teva zona de victimisme ( sentir dolor és una cosa, quedar-se en aquest dolor i romandre-hi és una altra de ben diferent que et frena i t’infantilitza.)
• Acompanyar no és ser el teu drap de llàgrimes, en realitat no estem perquè et quedis plorant, queixant-te, jutjant i criticant. Malgrat els moments de vulnerabilitat el compromís és guarir i transformar. Llevat que vulguis quedar-te en aquest lloc de patiment
  Amb tot això, cal estar disposat a deixar-te conduir.

En conseqüència, el propòsit d’acompanyar-te és per superar i aprendre a viure amb més llibertat i amor la teva vida.

T’atreveixes a parar, descobrir-te i florir?

Em motiva el teu èxit personal i professional, m’acompanyes en aquest propòsit?

Anna Pastor Cherta. Tintalila